Judici
El Judici dels atemptats del 17-A:
què s’hi ha jutjat i què no
El judici principal dels atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils es va fer a l’Audiència Nacional entre el 2020 i el 2021. No s’hi van jutjar els autors materials dels atacs, perquè van ser abatuts per la policia. Els acusats eren tres: Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir, membres de la cèl·lula de Ripoll, i Said Ben Iazza, que li havia deixat la seva documentació i una furgoneta. Però moltes víctimes no van ser reconegudes, i tampoc es va investigar a fons el paper de l’imam ni les possibles negligències dels serveis d’intel·ligència.
Davant d’aquests buits, es van presentar recursos al Tribunal Suprem, al Tribunal Constitucional i, finalment, al Tribunal Europeu de Drets Humans. En aquesta pàgina pots seguir tot aquest camí judicial, amb documents, vídeos i notícies que contextualitzen cada fase.
Cronologia
2020-2021: Audiència Nacional
El 17 d’agost de 2017 es declara el secret de sumari, que és la declaració expressa en virtut de la qual les diligències de la investigació romanen secretes fins a l’obertura del judici. El jutge instructor Fernando Andreu aixeca el secret de sumari parcialment el 31 de juliol de 2018. Des que Jaume Alonso-Cuevillas i Agustí Carles Guerau hi tenen accés, aquell setembre de 2018, es plantegen interrogants que apareixen al mateix sumari. En conseqüència, proposen proves i diligències minucioses, que el tribunal no admet per al judici. El 10 de novembre de 2020 s’inicia el judici dels atemptats d’Alcanar, Barcelona i Cambrils.
Notícies relacionades
2021-2023: Tribunal Suprem
Després de la sentència de l’Audiència Nacional del 27 de maig de 2021, moltes de nosaltres vam sentir que se’ns tancava la porta de la justícia. El tribunal va condemnar Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir a 53 i 46 anys de presó per pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i estralls, i Said Ben Iazza a 8 anys per col·laboració. Però va deixar fora una part essencial de la veritat: les morts i les ferides que vam patir a Barcelona i Cambrils no van ser reconegudes com a conseqüència directa de les seves accions.
Amb el suport dels nostres advocats, vam recórrer primer davant la Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional i després davant el Tribunal Suprem. No podíem acceptar una sentència que, tot i les condemnes, ens negava el dret a la veritat. Volíem que es reconegués que els acusats havien col·laborat activament en uns atemptats que van causar un dolor irreparable a tantes famílies.
El 13 de juliol de 2022, la Sala d’Apel·lació va rebaixar les penes de Houli i Oukabir a 43 i 36 anys i va descartar condemnar-los pels setze assassinats. El 27 de novembre de 2023, el Tribunal Suprem va confirmar aquestes condemnes, va rebaixar la de Ben Iazza a 18 mesos i va rebutjar repetir el judici, tal com demanàvem les víctimes, perquè s’hi poguessin jutjar els assassinats.
La responsabilitat per les morts va continuar, doncs, sense atribució penal directa, amb l’argument que els autors materials ja havien estat abatuts. I el Suprem va afirmar que la investigació complia els estàndards europeus del dret a la veritat, una conclusió que no compartim.
Notícies relacionades
2023-2024: Tribunal Constitucional
Després del pas pel Tribunal Suprem i de la seva sentència del juliol del 2023, moltes de nosaltres vam tornar a topar amb un mur. Tot i el reconeixement parcial del nostre patiment, la justícia seguia sense arribar del tot. Encara hi havia víctimes sense reconeixement, sense indemnització, sense veu.
És per això que, amb la mateixa convicció amb què vam alçar-nos després dels atemptats, vam decidir fer un pas més: acudir al Tribunal Constitucional.
Vam recórrer al Tribunal Constitucional perquè creiem que, al llarg del procés judicial, s’han vulnerat drets fonamentals. En concret:
- El dret a la tutela judicial efectiva, perquè moltes víctimes no vam poder formar part del procediment.
- El dret a la igualtat, perquè se’ns va tractar de manera desigual respecte d’altres víctimes d’atemptats similars.
- El dret a la veritat, perquè no s’han investigat totes les responsabilitats, ni s’han aclarit fets clau.
2024-2025: Tribunal Europeu de Drets Humans
Quan la justícia espanyola va tancar totes les portes —quan ens van negar la participació al judici, quan van ignorar les preguntes essencials— vam decidir anar més enllà. Vam portar el nostre cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), convençuts que el dret a la veritat és també un dret humà fonamental.
Vam al·legar que s’havien vulnerat drets recollits al Conveni Europeu de Drets Humans: el dret a la vida, el dret a una investigació efectiva, i el dret a una tutela judicial real i completa. Denunciàvem que l’Estat espanyol no havia investigat prou els vincles de l’imam de Ripoll amb els serveis secrets espanyols, ni tampoc les múltiples alertes que podrien haver evitat l’atemptat. Volíem saber per què no es va actuar. Volíem que algú respongués.
El setembre de 2024 vam presentar la demanda i el TEDH la va acceptar a tràmit. Aquell moment va ser per a nosaltres una petita victòria: finalment una institució acceptava, com a mínim, escoltar-nos. Però el 13 de febrer de 2025 el Tribunal va decidir arxivar-la, una decisió que es va fer pública el maig de 2025. Van considerar que, amb la desclassificació parcial de documents per part del govern espanyol, el nostre dret a la informació ja estava satisfet. Nosaltres sabem que no és així.
Aquest arxiu no ens atura. Els nostres advocats van anunciar que en demanarien la reconsideració. Continuarem. Perquè no podem permetre que el nom d’en Xavi quedi en silenci. Perquè no podem acceptar que l’Estat es renti les mans. Perquè sabem que, darrere d’aquell atemptat, hi ha ombres que encara no s’han volgut mirar de cara.
- Escrit complementari (6 de setembre de 2024)