Judici
El Judici dels atemptats del 17-A:
què s’hi ha jutjat i què no
El judici principal dels atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils es va fer a l’Audiència Nacional entre el 2020 i el 2021. No s’hi van jutjar els autors materials dels atacs, perquè van ser abatuts per la policia. Els acusats eren tres membres de la cèl·lula de Ripoll, jutjats per col·laboració i preparació dels atemptats. Però moltes víctimes no van ser reconegudes, i tampoc es va investigar a fons el paper de l’imam ni les possibles negligències dels serveis d’intel·ligència.
Davant d’aquests buits, es van presentar recursos al Tribunal Suprem, al Tribunal Constitucional i, finalment, al Tribunal Europeu de Drets Humans. En aquesta pàgina pots seguir tot aquest camí judicial, amb documents, vídeos i notícies que contextualitzen cada fase.
Cronologia
2020-2021: Audiència Nacional
17 d’agost de 2017 es declara el Secret de Sumari, que és la declaració expressa en virtut de la qual les diligències de la investigació romanen secretes fins a l’obertura del judici. El jutge intructor Fernando Andreu, aixeca el secret de sumari parcialment el 31 de juliol de 2018. Des que Jaume Alonso-Cuevillas i Agustí Carles Guerau, aquell setembre de 2018 hi tenen accés, comencen a plantejar-se interrogants que APAREIXEN AL SUMARI, com a conseqüència, presenten proves minucioses i diligencies que els neguen la presentació al judici. El 10 de novembre de 2020 s’inicia el judici dels atemptats d’Alcanar, Barcelona i Cambrils.
Notícies relacionades
2021-2023: Tribunal Suprem
Després de la sentència de l’Audiència Nacional el març de 2021, moltes de nosaltres vam sentir que se’ns tancava la porta de la justícia. Tot i les condemnes als tres acusats pels delictes de pertinença a organització terrorista i fabricació d’explosius, el tribunal va deixar fora una part essencial de la veritat: les morts i les ferides que vam patir a Barcelona i Cambrils no van ser reconegudes com a conseqüència directa de les seves accions.
Amb el suport d’advocats i de l’Associació, vam presentar recursos davant el Tribunal Suprem. No podíem acceptar una sentència que, tot i les condemnes, ens negava el dret a la veritat. Volíem que es reconegués que els acusats havien col·laborat activament en uns atemptats que van causar un dolor irreparable a tantes famílies.
El 25 de juliol de 2023, el Tribunal Suprem ens va donar parcialment la raó. Va reconèixer que Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir formaven part del pla terrorista i que tenien coneixement de l’abast de l’atac que estaven preparant. Per primera vegada, es va establir un vincle legal entre la seva actuació i algunes de les víctimes de la Rambla i de Cambrils.
Però el Suprem no va anar més enllà. No es van modificar les penes. I la responsabilitat per les morts va continuar sense atribució penal directa, amb l’argument que els autors materials ja havien estat abatuts.
Notícies relacionades
2023-2024: Tribunal Constitucional
Després del pas pel Tribunal Suprem i de la seva sentència del juliol del 2023, moltes de nosaltres vam tornar a topar amb un mur. Tot i el reconeixement parcial del nostre patiment, la justícia seguia sense arribar del tot. Encara hi havia víctimes sense reconeixement, sense indemnització, sense veu.
És per això que, amb la mateixa convicció amb què vam alçar-nos després dels atemptats, vam decidir fer un pas més: acudir al Tribunal Constitucional.
Vam recórrer al Tribunal Constitucional perquè creiem que, al llarg del procés judicial, s’han vulnerat drets fonamentals. En concret:
- El dret a la tutela judicial efectiva, perquè moltes víctimes no vam poder formar part del procediment.
- El dret a la igualtat, perquè se’ns va tractar de manera desigual respecte d’altres víctimes d’atemptats similars.
- El dret a la veritat, perquè no s’han investigat totes les responsabilitats, ni s’han aclarit fets clau.
2024-2025: Tribunal Europeu de Drets Humans
Quan la justícia espanyola va tancar totes les portes —quan ens van negar la participació al judici, quan van ignorar les preguntes essencials— vam decidir anar més enllà. Vam portar el nostre cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), convençuts que el dret a la veritat és també un dret humà fonamental.
Vam al·legar que s’havien vulnerat drets recollits al Conveni Europeu de Drets Humans: el dret a la vida, el dret a una investigació efectiva, i el dret a una tutela judicial real i completa. Denunciàvem que l’Estat espanyol no havia investigat prou els vincles de l’imam de Ripoll amb els serveis secrets espanyols, ni tampoc les múltiples alertes que podrien haver evitat l’atemptat. Volíem saber per què no es va actuar. Volíem que algú respongués.
El setembre de 2024, el TEDH va admetre la nostra demanda a tràmit. Aquell moment va ser per a nosaltres una petita victòria: finalment una institució acceptava, com a mínim, escoltar-nos. Però el maig de 2025, el Tribunal va decidir arxivar el recurs. Van considerar que, amb la desclassificació parcial de documents per part del govern espanyol, el nostre dret a la informació ja estava satisfet. Nosaltres sabem que no és així.
Aquest arxiu no ens atura. Presentarem un escrit de reconsideració. Continuarem. Perquè no podem permetre que el nom d’en Xavi quedi en silenci. Perquè no podem acceptar que l’Estat es renti les mans. Perquè sabem que, darrere d’aquell atemptat, hi ha ombres que encara no s’han volgut mirar de cara.
- Escrit complementari (6 de setembre de 2024)