Comissions
Les comissions d’investigació:
què s’ha preguntat i què no s’ha volgut saber
Aquesta pàgina recull el recorregut institucional de les comissions d’investigació sobre els atemptats del 17 d’agost del 2017, tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats. Aquí s’hi pot veure què s’ha volgut esclarir, què s’ha impedit investigar i quines preguntes encara continuen sense resposta.
Què no s’ha volgut saber?
Les comissions d’investigació són creades per a tramitar una investigació sobre qualsevol assumpte d’interès públic que sigui competència de la Generalitat o del Congrés. Són eines parlamentàries per fer llum sobre responsabilitats polítiques. Però en el cas dels fets del 17-A, ni el Parlament ni el Congrés han pogut arribar fins al final de la investigació.
Al Parlament de Catalunya, la comissió va trobar resistències clares a l’hora d’obtenir informació i citar determinades figures. Al Congrés, diverses propostes per obrir una investigació van ser rebutjades.
Votacions
Cambra
A favor
Abstenció
En contra
Comissió aprovada
A favor:
JuntsxCat – ERC – CUP – BCN EN COMÚ
En contra:
BCN pel canvi – PSC – C’s – PP
Comissió aprovada
A favor:
JuntsxCat – CUP – Comuns – ERC – PSC
Abstenció:
C’s – PP
Comissió denegada.
El 2023, en els acords per a la investidura de Pedro Sánchez, Junts i ERC pacten amb el PSOE la creació de la comissió, que es constitueix el 28 de febrer de 2024.
ERC – PdCat – CUP
En contra:
PSOE – C’s – PP
Resultats de les votacions dutes a terme a cada cambra
Cronologia
2019: Ajuntament de Barcelona
A diferència del Parlament i del Congrés, l’Ajuntament de Barcelona no té competències per constituir una comissió d’investigació pròpia sobre els atemptats, però sí que va emprar la seva veu institucional per reclamar que s’esclarissin els fets. A principis d’agost del 2019, en un ple extraordinari forçat pels grups de l’oposició —ERC i Junts per Catalunya— i celebrat pocs dies abans del segon aniversari dels atacs, el consistori va aprovar instar el govern espanyol a crear una comissió d’investigació al Congrés sobre el 17-A.
El text, una transacció pactada entre Barcelona en Comú, ERC i Junts per Catalunya, també demanava que la Fiscalia investigués els dubtes sobre els fets, que es promogués una comissió internacional i independent i que es desclassifiquessin els documents relacionats amb els atemptats. La proposta va tirar endavant per la mínima, amb 16 vots a favor i 15 en contra, en una sessió marcada per nombroses absències. El PSC, soci de govern de l’alcaldessa Ada Colau, hi va votar en contra —el primer desacord públic entre els dos socis del consistori—, igual que el grup de Manuel Valls, Ciutadans i el PP.
Amb aquesta votació, Barcelona se sumava a la Generalitat i a altres municipis com Ripoll, Cambrils o Mataró en la reclamació d’una investigació que arribés fins al final. La ciutat va reiterar aquesta posició els anys següents, tornant a sol·licitar al Congrés l’obertura d’una comissió per aclarir la relació entre l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, i els serveis secrets espanyols.
2018-2020: Parlament de Catalunya
El Parlament de Catalunya va crear el 5 d’abril de 2018 una comissió d’investigació sobre els atemptats del 17 i el 18 d’agost, que es va constituir el 25 d’abril, amb l’objectiu d’esclarir responsabilitats polítiques i operatives. Va ser una comissió impulsada per l’independentisme, que va permetre la compareixença de testimonis clau, inclosos responsables policials i familiars de víctimes.
Tot i això, es va trobar amb grans dificultats: l’Estat espanyol no hi va col·laborar, molts actors clau no van voler comparèixer i es van denegar peticions d’informació. Malgrat aquestes limitacions, la comissió va permetre posar sobre la taula preguntes rellevants i revelacions que no havien aparegut en el marc judicial.
La comissió va aprovar el seu dictamen el 14 de juliol de 2020 i el Ple del Parlament en va aprovar les conclusions el 22 de juliol. El dictamen va fer visibles mancances greus en la investigació dels fets i en la resposta institucional.
Notícies relacionades
2024-2026: Congrés dels Diputats
Després de diversos intents fallits, el Congrés dels Diputats va constituir el 28 de febrer de 2024 la comissió d’investigació sobre el dret a saber la veritat i les implicacions derivades dels atemptats de Barcelona i Cambrils, fruit dels acords del PSOE amb ERC i Junts. L’octubre de 2024 va aprovar una llista de 29 compareixents, i els interrogatoris van començar el novembre amb l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán. Hi han declarat, entre d’altres, el comissari jubilat José Manuel Villarejo i el condemnat Mohamed Houli Chemlal. En canvi, l’expresident espanyol Mariano Rajoy, l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i l’expresident Carles Puigdemont, tot i ser a la llista, no hi han comparegut. La fase de compareixences es va tancar el 20 de maig de 2026.
Tot i les dificultats per accedir a documents classificats, la comissió ha permès escoltar testimonis rellevants i ha posat de manifest les mancances en la investigació dels fets. El juny de 2026 els grups van presentar les propostes de conclusions: Junts i ERC demanen reconèixer les «negligències» de l’Estat i desclassificar els documents, una lectura que el PSOE no comparteix, mentre que el PP i Vox en presenten de pròpies. La votació del dictamen, prevista per al 29 de juny, s’ha ajornat diverses vegades i, a finals de setembre de 2026, encara està pendent.
